Qui no es sent
orgullós quan per fi, aconsegueix realitzar una tècnica correctament? No parlem
d'una tècnica qualsevol, sinó de "la tècnica". Aquella que al
principi podria tractar-se d'un cop de peu lateral, o un de semicircular, però
que mes endavant acompanyat del nostre progrés en convertirà en un cop de peu
amb gir de 360º o qui sap, fins i tot amb salt. Amb el mateix ens trobem si
parlem de cops complexos d'executar amb d'altres parts del cos, de l'aplicació
de luxacions, de les tècniques aplicades al treball amb armes tradicionals,
etc.
En ocasions perdem
gran quantitat de temps executant una tècnica de manera errònia. De vegades, el
nostre instructor no ha estat al cas per corregir-nos, però en d'altres, som
nosaltres els que tot i haver-nos-la explicat amb infinitat de detalls, no ens
acaba sortint. En castellà hi ha una expressió que diu: "no se le puede
pedir peras al Olmo". I amb això crec que tots podem estar d'acord. Tan
sòls cal adaptar-nos a les nostres capacitats, esforçar-nos al màxim, i amb la
guia del nostre instructor i els suport dels nostres companys, jo us garanteixo
que s'aconsegueix.
Penseu que si alguna
cosa no acaba sortint, es perquè no ho estem fent bé. No hi ha més. Mireu de
recordar quantes vegades no heu pogut obrir una porta amb unes claus, o si heu
tingut problemes alhora de pujar la cremallera d'una jaqueta, o simplement si
heu tingut dificultats alhora per posar-li el fil a l'agulla. Doncs bé, en
aquests casos i en molts d'altres, segurament una persona amb menys experiència
ho ha aconseguit sense pràcticament dificultat. En ocasions, quan l'error
persisteix es fa necessari desaprendre per tornar a aprendre.
Recordo que fa uns anys, en un viatge a Korea, uns mestres coreans ens intentaven ensenyar com realitzar correctament els talls amb espasa sobre una superfície cilíndrica de palla. L'espasa estava extremadament afilada, i en principi l’exercici no revestia d'especial dificultat. Doncs puc constatar, que el mes veterans, el que teníem més experiència en l'ús de les armes, varem ser els que d'inici vam tenir més dificultats, mentre que els més inexperts, hi havia un cinturó blanc amb nosaltres (sense experiència en arts marcials), en el seu primer tall, va realitzar un tall gairebé perfecte. La resta de seguida vam entendre que havíem de fer un "reset" i començar de nou. A partir d'aquell moment varem començar a gaudir!
Imatge d'arxiu, de la Asociación Kido España de Hapkido (www.hapkidohae.es)
No hay comentarios:
Publicar un comentario