domingo, 20 de diciembre de 2015

Hapkido, un arte para todas las edades

En la época actual, son indudables e innumerables los beneficios que nos aporta la práctica continuada de las Artes Marciales en general, y por la parte que nos toca, el Hapkido. Las condiciones sociales, el ritmo de vida que llevamos gran parte de la población (el sedentarismo, la alimentación poco saludable, etc.), y los vicios adquiridos por muchos arraigados ennuestra sociedad como algo normal y natural entre jóvenes y adultos (alcohol, tabaco, drogas…) provocan en términos generales una mala calidad de vida , por eso es importante que los buenos hábitos se establezcan desde los primeros años.

Con la práctica del Hapkido desde los primeros años, en la adolescencia y en la edad adulta, se pretende crear un estilo de vida saludable que aporte beneficios a nivel psicológico, socio afectivo y físico. La práctica marcial es un proceso que nos puede durar toda la vida, no se acaba nunca, es un camino sin fin.

Así a nivel intelectual y psicológico podemos obtener los siguientes beneficios:
-Conocimientos de los principios básicos del Hapkido.
-Conocimientos de anatomía y fisiología, además de prácticas y hábitos higiénicos.
-Disciplina, voluntad, perseverancia y responsabilidad.
-Autoconfianza, seguridad en sí mismo.

Beneficios a nivel afectivo y de relación:
-Capacidad de trabajar en grupo y la integración en éste, así como el agradecimineto de ésta compañía.
-Respeto a las normas, a los compañeros y al maestro.

Beneficios a nivel físico:
-Desarrollo de habilidades técnicas que comporta el aprendizaje de las diversas etapas del programa de Hapkido.
-Desarrollo físico general y desarrollo de las cualidades físicas (fuerza, resistencia, velocidad, movilidad, etc.).
-Mejora de la psicomotricidad (equilibrio, coordinación, lateralidad, etc.).
-Conocimiento y dominio corporal.

Así, qué mejor que iniciarse en un arte marcial tan completo, espectacular, apasionante y eminentemente práctico como es el Hapkido. También tenemos que ver que si tiene algo de especial el Hapkido es su carácter realista y práctico.

A nivel metodológico podemos diferenciar 4 grupos bien definidos a los que va dirigida la enseñanza:
-1º Grupo: 4 – 7 años (HKD infantil).
-2º Grupo: 8 – 12 años (HKD infantil).
-3º Grupo: 13 – 16 años (HKD adolescentes).
-4º Grupo: + de 16 años (HKD adultos).

La enseñanza, no será la misma para todas las edades, no es lo mismo las necesidades fisiológicas que necesita trabajar un niño de 5 años, que las de un joven de 15 años o un adulto de 45 años, aunque por motivos de limitaciones de espacio y tiempo a veces en una misma clase surge la necesidad de agrupar más de un grupo, y aquí la habilidad del instructor juega un papel importante para saber dirigir una clase heterogénea.

La aplicación del repertorio de técnicas que comprende el programa de Hapkido, podemos dividirlo en dos categorías principales:
-Práctica individual:
Formas con manos vacías
Formas con armas
-Práctica entre dos o más personas:
Manos vacías contra manos vacías
Manos vacías contra armas
Arma contra arma

Secuencia de fotos que muestra la espectacularidad de nuestro arte:

















domingo, 13 de diciembre de 2015

La destresa

Qui no es sent orgullós quan per fi, aconsegueix realitzar una tècnica correctament? No parlem d'una tècnica qualsevol, sinó de "la tècnica". Aquella que al principi podria tractar-se d'un cop de peu lateral, o un de semicircular, però que mes endavant acompanyat del nostre progrés en convertirà en un cop de peu amb gir de 360º o qui sap, fins i tot amb salt. Amb el mateix ens trobem si parlem de cops complexos d'executar amb d'altres parts del cos, de l'aplicació de luxacions, de les tècniques aplicades al treball amb armes tradicionals, etc. 

En ocasions perdem gran quantitat de temps executant una tècnica de manera errònia. De vegades, el nostre instructor no ha estat al cas per corregir-nos, però en d'altres, som nosaltres els que tot i haver-nos-la explicat amb infinitat de detalls, no ens acaba sortint. En castellà hi ha una expressió que diu: "no se le puede pedir peras al Olmo". I amb això crec que tots podem estar d'acord. Tan sòls cal adaptar-nos a les nostres capacitats, esforçar-nos al màxim, i amb la guia del nostre instructor i els suport dels nostres companys, jo us garanteixo que s'aconsegueix.


Penseu que si alguna cosa no acaba sortint, es perquè no ho estem fent bé. No hi ha més. Mireu de recordar quantes vegades no heu pogut obrir una porta amb unes claus, o si heu tingut problemes alhora de pujar la cremallera d'una jaqueta, o simplement si heu tingut dificultats alhora per posar-li el fil a l'agulla. Doncs bé, en aquests casos i en molts d'altres, segurament una persona amb menys experiència ho ha aconseguit sense pràcticament dificultat. En ocasions, quan l'error persisteix es fa necessari desaprendre per tornar a aprendre.

Recordo que fa uns anys, en un viatge a Korea, uns mestres coreans ens intentaven ensenyar com realitzar correctament els talls amb espasa sobre una superfície cilíndrica de palla. L'espasa estava extremadament afilada, i en principi l’exercici no revestia d'especial dificultat. Doncs puc constatar, que el mes veterans, el que teníem més experiència en l'ús de les armes, varem ser els que d'inici vam tenir més dificultats, mentre que els més inexperts, hi havia un cinturó blanc amb nosaltres (sense experiència en arts marcials), en el seu primer tall, va realitzar un tall gairebé perfecte. La resta de seguida vam entendre que havíem de fer un "reset" i començar de nou. A partir d'aquell moment varem començar a gaudir!


Imatge d'arxiu, de la Asociación Kido España de Hapkido (www.hapkidohae.es)


martes, 8 de diciembre de 2015

Els nens i el Hapkido

Durant el mes de maig d'aquest any, vam tenir la oportunitat de gaudir d'una tarda acompanyats dels nens i nenes de 1er i 2n de primària de l'Escola Ferrer i Guàrdia de Granollers. Amb l'objectiu de donar a conèixer les diferents activitats físiques i esportives que la ciutat de Granollers ofereix, vam ser convidats per fer una "mini"-class als mes petits. La veritat es que ens ho vam passar en gran, i estem segurs que el petits també. Ells, que encara no tenen la necessitat de dissimular ni voler caure bé a ningú, ens van fer gaudir de debò. I ni el meu company d'experiència ni jo mentiríem, si afirmem que tots dos aquell dia vam abandonar l'escola sent una miqueta mes feliços.





Sempre que puc, m'agrada reflexionar sobre la importància que tenen els nens d'avui pel futur, pel demà. Quan tenim la oportunitat de compartir moments amb ells, cal que tinguem sempre present que estem davant de les personetes que en un futur no tant llunyà prendran les decisions per nosaltres. Es per això, perquè segur que tots volem que el futur esdevingui millor que el present, el motiu pel qual ens hem d'esforçar al màxim en ensenyar-los adequadament, i sempre el millor que puguem. No hem d'escatimar en esforços, amb paciència i enginy podem aconseguir que donin el millor d'ells.
Hi ha un proverbi oriental que diu alguna cosa així: si l'alumne no acaba superant al mestre, ni l'alumne es un bon alumne, ni el mestre es un bon mestre. Crec que aquesta es la idea.


Al crit de Hapkiiiiii! ens vam acomiadar d'ells. Una forta abraçada a tots i totes, i per descomptat a la professora d'educació física per donar-nos la oportunitat de compartir un moment com aquest. Gràcies i fins la propera!

*Les cares dels nens no es veuen, perquè no ens va donar temps d'aconseguir les autoritzacions dels pares. De totes maneres, quina millor manera que rendir-los homenatge que amb allò que són: estrelletes!!

domingo, 6 de diciembre de 2015

La confiança


La paraula confiança ens expressa una multitud de idees i pensaments. Si extrapolem aquesta idees i pensaments, els de la confiança, en el marc de la pràctica de les arts marcials, podem identificar diferents punts de vista. Per una banda el de l'alumne vers al seu instructor, i per una altre la purament identificada amb l'alumne o/i instructor artista marcial. 
En la primera l'alumne a de poder tenir o percebre una ferma esperança en algú o en alguna cosa, o el que es el mateix, a de poder esperar que ni el seu instructor ni l'art marcial que practica el decepcionin.
Cal tenir en compte, que la confiança no ha de permetre caure en una familiaritat o llibertat excessiva, sinó en fomentar el respecte mutu.
En la segona, cal que tinguem seguretat en nosaltres mateixos. L'ànim, l'alè i el vigor per a obrar, identifiquen sense dubte, característiques fonamentals dels artistes marcials.
Quan de l'aprenentatge en el seu conjunt, se'n desprèn la confiança en un mateix, hom esdevé un canvi, un canvi a millor. Un canvi que el farà ser capaç de superar reptes, superar pors, en definitiva el farà eficaç. La inseguretat, les pors i la falta de confiança, dificulten l'aprenentatge en qualsevol àmbit, en el Hapkido, superar tot això es la nostra primera assignatura.