Els controls sobre l'adversari

No sempre podrem exercir accions de control sobre el nostre adversari després d’haver-li realitzat una tècnica de Hapkido. Dependrà en gran mesura de la nostra intencionalitat, es a dir, si en l’aplicació d’una tècnica l’objectiu es desplaçar a l’adversari inutilitzant-li alguna de les seves extremitats i/o articulacions, molt probablement no voldrem controlar-lo, donat que la nostra determinació a cercarà un resultat lesiu. Ara bé, si la opció es la de sotmetre a l’adversari,  mantenir-lo luxat un temps en concret en benefici dels nostres objectius, les tècniques de control són l’opció.

L’acció de controlar a l’adversari sempre es sobrevinguda. Mai podrem defensar-nos, o realitzar accions ofensives tenint com a objectiu controlar al nostre adversari. Dit això, cal que un cop tinguem garantida la nostra salvaguarda, havent emprat per aconseguir-ho qualsevol de les possibilitats que ens ofereix dels nostre arsenal tècnic, haurem de valorar si podem realitzar un control sobre l’adversari amb totes les garanties. Nosaltres, durant els nostres entrenaments, i com ja s’ha dit en d’altres publicacions anteriors, hem de garantir la nostra integritat física per damunt de tot, d’això tracta la defensa personal. Un cop aquest aspecte estigui garantit, podem abraçar d’altres possibilitats.

Els controls ens han de permetre exercir un ple control sobre les capacitats de mobilitat de la persona que es veu sotmesa a la nostra aplicació tècnica. Sinó es així, cal que parlem de luxació  i no de control. Els controls, habitualment, vindran precedits de tècniques de luxació. Aquestes ens ajudaran a posicionar-nos amb garanties per tenir sotmès al nostre contrincant durant un temps determinat. Cal tenir present que en la vida real, i davant d’un adversari que es trobés sota el efectes de la cocaïna (per posar un exemple), el mal que li podria fer una luxació perd tot el sentit, ja que la seva percepció del dolor desapareix, restant tan sols com a accions eficaces el conjunt del nostre bagatge marcial per aconseguir controlar-lo amb garanties per nosaltres, i quan calgui per a ell també.  

L'Equilibri, essencial!

Quan veig a algun dels meus alumnes realitzar algunes de les tècniques que practiquem sense sortir-se'n, sovint el convido a reflexionar. Li pregunto, perquè creu que no li surt? Pregunta a la qual acostumen a respondre: -"no he agafat bé a l'adversari", -"m'he confós de peu", o bé, amb un -"no se, no se". Al final, i amb una mica d'ajuda, comprenen que la posició no era correcta, i en no ser correcta no hi havia equilibri. Ells estaven desequilibrats, i els seus adversaris equilibrats. Probablement un dels pitjors errors que es poden cometre en aquest ofici.

L'avantatge sempre ha de ser nostre. Ho podrem aconseguir dominant el nostre equilibri, i atacant al del nostre adversari. Moltes vegades, una correcta col·locació, farà que la tècnica esdevingui perfecta, com una obra d'art, sense esforços innecessaris, amb plasticitat.   

Crec que si escoltem reiteradament alguna cosa, passat un temps la recordarem. I qui sap, potser algun dia acabem reflexionant sobre el seu significat. Doncs bé, d'això es tracta. Quan treballem qualsevol de les tècniques de luxació, durant el desenvolupament però també un cop l'acabem, ens hauríem de preguntar dues coses: Estic còmode? Ell ho està? Si la resposta es un SI-NO, l'èxit està garantit. Qualsevol altre combinació, ens conduirà al fracàs.

Si entrenem arts marcials, ens hauríem d'entrenar com a artistes, o almenys com a aspirants a ser-ho. Sovint, es pressuposa que l'artista disposa d'una especial sensibilitat davant la realitat que l'envolta i està dotat de la capacitat de comunicar-ne el seu sentit mitjançant l'ús adequat de la tècnica (Viquipèdia). Al meu parer, descripció encertadíssima.

Yu Sul. Les tècniques de projecció

Al igual que ens resulta difícil entendre el Hapkido sense tècniques de luxació, cops, o caigudes espectaculars (Nak Bop), també cal tenir molt present les diverses formes de projecció. Per entendre un art com el Hapkido, cal entendre les tècniques que el conformen. 

Les "tècniques suaus" o Yu Sul, són un pilar bàsic en l'aprenentatge de qualsevol art marcial complert. Aquestes, ens permeten treballar el nostre equilibri, el desequilibri del nostre company, la coordinació i el control del nostre cos, però sobre tot ens ha de mantenir alerta, donat que cada projecció es sap com comença, però difícilment com acaba.

Quan ens projecten, es important arribar a un estat de relaxació just, que faci que el nostre cos s'adapti al de l'adversari que ens projecta durant l'entrenament. D'aquesta manera qui ens fa la projecció podrà comprovar si aplica correctament la tècnica depenent de com i del lloc on caigui  l'oponent . Quan hom cau en una superfície tova, com la que acostuma trobar-se en els "dojangs", no tenim por costum focalitzar la caiguda com a una elevada situació de risc, fet que variaria radicalment si la superfície de caiguda fos sobre la que caminem regularment. Com que tot el que entrenem en el gimnàs preveu una utilitat en la vida real, cal que allò que fem durant l'entrenament, ho fem mantenint una actitud d'alerta i millora. Només d'aquesta manera aconseguirem caure sense fer-nos mal, tot projectant d'una manera eficient i eficaç, d'una manera suau, aplicant YU SUL.

Examen infantil de grados - 29 de Marzo

El pasado martes 29 de marzo tuvo lugar el examen de grados para nuestros jóvenes alumnos Pol Molero y Marcel Roca, que se examinaban para cinturón amarillo y blanco-amarillo respectivamente. Desde aquí nuestra felicitación por el gran trabajo y progreso realizado por los dos.

Enhorabuena y ¡a seguir adelante!

La concentració

'NÚNCA HUBIERA PODIDO HACER LO QUE HE HECHO SIN LOS HÁBITOS DE PUNTUALIDAD, ORDEN Y DILIGÉNCIA QUE FAVORECIERON MI DETERMINACIÓN DE CONCENTRAR TODO MI SER EN LA OBRA EMPRENDIDA' 
Charles Dickens

Justament aquesta actitud i determinació, fan possible que hom sigui capaç d'aconseguir allò que es proposa. En la pràctica del Hapkido, es especialment important la concentració. Quan entrenem, i si ho fem bé, haurem d'estar preparats i per tan concentrats en repel·lir qualsevol atac provinent del/s nostre/s companys/es. En ocasions, i parlo per experiència pròpia, aturar-se a pensar quina es la tècnica que s'ha d'emprar, pot esdevenir desastrós. Es a dir, pot comportar-nos alguna lesió. Durant l'entrenament si això ens passa, la lesió serà lleu, donat que la intensitat en les accions ofensives de risc acostumen a tenir un nivell mitjà-baix. Justament la categorització d'aquest nivell, ens indica que ja pressuposem que el nostre company pot no estar concentrar correctament, i es per això que l'acostumem a mantenir a nivells de risc mínim. Però tot i així, sempre hi ha algun petit accident. Recordo haver avisat a algú que li anava a fer una tècnica d'escombrada molt ràpida, i haver-lo escombrat del tot, ensopegant fortament al terra. Això, normalment no passa, ja que un cop avisat el company aquest salta, però si la teva ment està en d'altres afers, llavors la ensopegada serà pràcticament inevitable. 

Un cop de peu, un cop de puny, una ganivetada (ganivet de fusta), etc. Tots aquest elements entre d'altres, són els que fem servir de manera habitual a l'hora d'entrenar, i qualsevol d'aquestes aplicacions tècniques pot provocar-nos un patiment no desitjat si no estem preparats per actuar en la nostra defensa.

Cal que ens concentrem decididament en tot allò que fem. Crec que no caldria dir que en la pràctica de les arts marcials això ha de ser una "conditio sine qua non", però tot i així ho dic, experiència imagino.

Aquestes imatges mostren aplicacions tècniques defensives, sobre accions ofensives contundents.  

El focus (identificació d'un objectiu)

Sempre que tenim davant al nostre "adversari" (company d'entrenament), cal tenir present que és que el que estem entrenant i perquè. Doncs resulta evident que quan treballem les diferents tècniques de defensa personal, no cal oblidar mai que ho estem fent justament per això, per recrear una situació que podria ser real. Llavors sempre hem d'adoptar l'actitud adequada. Cal defugir de la companyia en l'entrenament d'aquells que no entenen que el motiu de practicar i estudiar les arts marcials es justament aquest, cal que amablement els convidem a buscar un company que els pugui aportar allò que busquen. Entreteniment per ells, pèrdua de temps per nosaltres.

Dit això, cal que quan apliquem les tècniques als nostres companys ho fem pensant en la màxima efectivitat d'aquestes, només així podrem saber si en una situació real, salvant totes les distàncies que això implica, ens podran resultar mes o menys efectives. Es per aquest motiu que cal ajudar al nostre company de pràctica a fer-li entendre (en el cas que no ho faci bé) que si no intenta imitar una situació semblant a la que es podria donar en la realitat, no aprenem. Malauradament el que acostuma a succeir amb aquesta mala praxis es que anem avançant de manera equivocada, fins que en algun moment de la nostra etapa estudiantil, o el que es pitjor, com a monitors o instructors, ens avergonyim quan no podem defensar aquelles tècniques que ensenyem com a efectives.

Simplement reflexioneu! Simplement reflexionem!  

La Flexibilidad en las artes marciales

En una anterior entrada hemos hablado de la importancia del calentamiento en las artes marciales. De todas las cualidades físicas a desarrollar y que son imprescindibles para el correcto desarrollo y evolución dentro del Hapkido, tiene especial importancia el desarrollo de la flexibilidad, cualidad que debe ser trabajada en cada sesión de entrenamiento.

A la flexibilidad se la conoce como la capacidad de mover una o más articulaciones en sus límites máximos de movimiento, dependiendo por ello, de la movilidad articular, de la capacidad de elongación de un músculo, y de la capacidad de ese músculo de volver a su posición inicial.

Una buena sesión de estiramientos debe adecuar y preparar el cuerpo para poder soportar la carga de la parte principal de la sesión de entrenamiento, ya sea esta trabajo de patadas o técnicas de pierna (Jok Sul), llaves (Ho Sin Sul), caídas (Nak Bop), o formas con armas o sin armas (Hyungs), etc.

Dos articulaciones fundamentales y que han de ser trabajadas específicamente dada la importancia que tienen para el desarrollo de nuestro arte marcial, son la coxofemoral o cadera, y la articulación de la columna vertebral. Por poner un ejemplo, la articulación coxofemoral no solamente repercutirá en la altura de las patadas, sino también en la profundidad de las patadas que van dirigidas a la zona media. A parte de estas dos articulaciones, no hay que olvidar el trabajo de las otras articulaciones, así la flexibilidad, también tiene un carácter preventivo ante lesiones musculares, evitando tirones, esguinces, etc.

Principalmente podemos trabajar la flexibilidad de tres maneras:

-Trabajo estático de flexibilidad.

-Trabajo dinámico de flexibilidad.

-Sistema F. N. P. de flexibilidad (facilitación neuromuscular propioceptiva.

En próximas entradas explicaremos cómo se trabajan cada una de ellas.