La destresa

Qui no es sent orgullós quan per fi, aconsegueix realitzar una tècnica correctament? No parlem d'una tècnica qualsevol, sinó de "la tècnica". Aquella que al principi podria tractar-se d'un cop de peu lateral, o un de semicircular, però que mes endavant acompanyat del nostre progrés en convertirà en un cop de peu amb gir de 360º o qui sap, fins i tot amb salt. Amb el mateix ens trobem si parlem de cops complexos d'executar amb d'altres parts del cos, de l'aplicació de luxacions, de les tècniques aplicades al treball amb armes tradicionals, etc. 

En ocasions perdem gran quantitat de temps executant una tècnica de manera errònia. De vegades, el nostre instructor no ha estat al cas per corregir-nos, però en d'altres, som nosaltres els que tot i haver-nos-la explicat amb infinitat de detalls, no ens acaba sortint. En castellà hi ha una expressió que diu: "no se le puede pedir peras al Olmo". I amb això crec que tots podem estar d'acord. Tan sòls cal adaptar-nos a les nostres capacitats, esforçar-nos al màxim, i amb la guia del nostre instructor i els suport dels nostres companys, jo us garanteixo que s'aconsegueix.

Penseu que si alguna cosa no acaba sortint, es perquè no ho estem fent bé. No hi ha més. Mireu de recordar quantes vegades no heu pogut obrir una porta amb unes claus, o si heu tingut problemes alhora de pujar la cremallera d'una jaqueta, o simplement si heu tingut dificultats alhora per posar-li el fil a l'agulla. Doncs bé, en aquests casos i en molts d'altres, segurament una persona amb menys experiència ho ha aconseguit sense pràcticament dificultat. En ocasions, quan l'error persisteix es fa necessari desaprendre per tornar a aprendre.

Recordo que fa uns anys, en un viatge a Korea, uns mestres coreans ens intentaven ensenyar com realitzar correctament els talls amb espasa sobre una superfície cilíndrica de palla. L'espasa estava extremadament afilada, i en principi l’exercici no revestia d'especial dificultat. Doncs puc constatar, que el mes veterans, el que teníem més experiència en l'ús de les armes, varem ser els que d'inici vam tenir més dificultats, mentre que els més inexperts, hi havia un cinturó blanc amb nosaltres (sense experiència en arts marcials), en el seu primer tall, va realitzar un tall gairebé perfecte. La resta de seguida vam entendre que havíem de fer un "reset" i començar de nou. A partir d'aquell moment varem començar a gaudir!

Imatge d'arxiu, de la Asociación Kido España de Hapkido (www.hapkidohae.es)